Nuevo Otoño
No sé por qué extraña ordenanza
Hoy, nos hemos levantado en otoño.
No aprecia la luz su cambio,
incluso el termómetro se niega a reclinarse
aferrando su estructura a un inevitable pasado.
Sólo los últimos tintes como si de un vino se tratara
apuntan matices diferentes.
Nada se pacta en esta vida, nada se conviene:
el devenir se precipita sin apariencia clara
y es así como todo ocurre, como todo llega.
La propia melancolía, sentir de otoño,
va alumbrando con nostalgia poco a poco su hora
y como ella, quizá algún pájaro, presagie el cambio
y extravíe la ruta del hogar querido.
Entran los días en calmosa huida
que embelesarán también el volar de la abeja
buscanso siempre la miel en esa luz
que permanecerá lenta hasta que un frío
definitivamente duerma sus alas.
Nova tardor
No sé per quina estranya ordenança
hui ens hem alçat a la tardor.
No aprecia la llum el seu canvi,
fins i tot el termòmetre es nega a reclinar-se
aferrant la seua alçària a un inevitable passat.
Només els últims tints com si d'un vi es tractara
apunten matisos diferents.
Res es pacta en aquesta vida, res es convé:
l'esdevenir es precipita sense aparença clara
i és així com tot ocorre, com tot arriba.
La pròpia malenconia, sentir de tardor,
va enllumenant amb nostàlgia a poc a poc la seua hora
i com ella, potser algun ocell, presagie el canvi
i extravie la ruta de la llar benvolguda.
Entren els dies en calmosa fugida
que embaladiran també el vol de l'abella
cercant sempre la mel en aquesta llum
que romandrà lenta fins que un fred
definitivament adorma les seues ales
Traducció: Joana Navarro