Nova tardor
No sé per quina estranya ordenança
hui ens hem alçat a la tardor.
No aprecia la llum el seu canvi,
fins i tot el termòmetre es nega a reclinar-se
aferrant la seua alçària a un inevitable passat.
Només els últims tints com si d'un vi es tractara
apunten matisos diferents.
Res es pacta en aquesta vida, res es convé:
l'esdevenir es precipita sense aparença clara
i és així com tot ocorre, com tot arriba.
La pròpia malenconia, sentir de tardor,
va enllumenant amb nostàlgia a poc a poc la seua hora
i com ella, potser algun ocell, presagie el canvi
i extravie la ruta de la llar benvolguda.
Entren els dies en calmosa fugida
que embaladiran també el vol de l'abella
cercant sempre la mel en aquesta llum
que romandrà lenta fins que un fred
definitivament adorma les seues ales
Traducció: Joana Navarro